Clàusules socials als contractes municipals

Text elaborat per la Comissió de Clàusules socials de la XES de Terrassa
Presentat a la 1a Escola d’estiu d’economia social i solidària (El Prat de Llobregat, 2016)

7 mesures per a la inclusió i aplicació de clàusules socials en la contractació municipal

Dividir els grans contractes en lots

Per afavorir que petites i mitjanes empreses puguin participar en els concursos públics.
La directiva 2014/24 UE (encara no transposada però reflectida a la Resolució del 16 de març de 2016) ho exigeix ja que, sense aquesta mesura, les PIMES no poden accedir als concursos públics perquè no compleixen els requeriments de solvència tècnica, econòmica i financera dels grans contractes.

Definir una guia o web de referència

Per ajudar a la inclusió de les clàusules socials en cada plec de clàusules administratives.
Per exemple la web de contractació pública responsable de REAS http://www.reasnet.com/clausulassociales/

Formar a les treballadores i treballadors de l’administració pública

Per què puguin tenir coneixement de les possibilitats que ofereix la legislació en matèria de clàusules en la contractació pública, i pugin aplicar-la i tramitar els diferents procediments amb seguretat jurídica.

Crear un grup de treball municipal que proposi clàusules a incloure en cada contracte

Per què des de l’administració i els moviments socials –com ara el Consell d’Economia Social i Solidaria– es vetlli per la seva inclusió i compliment, s’analitzin els contractes amb detall, i es redactin clàusules tenint en compte l’existència d’iniciatives que les poguessin complir.

Redactar i publicar plecs administratius que incloguin clàusules socials i ambientals

Per poder establir clàusules específiques en els contractes públics.
El Tribunal Suprem recomana que l’òrgan de contractació publiqui prèviament plecs de clàusules administratives generals, en base a l’article 114.3 del Real Decreto Legislativo 3/2011, del Texto Refundido de Ley de Contratos del Sector Público (TRLCSP).
Es desaconsellen altres formes com les normes generals, circulars o les instruccions, ja que es podrien recórrer.

Reservar contractes a empreses cooperatives, sense afany de lucre i d’interès social

Per crear línies exclusives per a la contractació de l’economia social i solidària.
La nova directiva europea ofereix aquesta possibilitat als estats membres. Abans només es podien reservar contractes a empreses d’inserció i centres especials de treball.

Determinar a quines polítiques socials i ambientals es pot contribuir amb la contractació

Per saber en quins àmbits es pot fer més incidència i en quins hi ha més camí per recórrer.

Fer un seguiment i control de les clàusules

Per assegurar que aquelles que no estan regulades per lleis específiques tinguin un seguiment i eines de control.
Es recomana assegurar-se del compliment de les clàusules durant el procés de licitació i donar seguiment, avaluant i exigint a les empreses contractistes que compleixin amb totes les clàusules dels contractes, especialment les que disposin de llarga durada.
L’òrgan administratiu podrà fer el seguiment d’aspectes com ara afavorir contractacions laborals a persones amb risc d’exclusió social, eliminar les desigualtats per motius de sexe, incorporar productes de proximitat i altres.

L’aplicació de les clàusules socials en la contractació municipal és una mesura per retornar a la ciutadania de manera justa els impostos pagats a les administracions en forma de creació d’ocupació cooperativa, de foment de les organitzacions populars i de respecte a la justícia social i ambiental.

Perquè aquest retorn sigui efectiu és necessari la voluntat de les administracions a destinar la seva compra pública i l’adquisició de serveis a empreses o organitzacions en les quals prevalgui l’interès emprenedor, cooperatiu i afany ànim de lucre per sobre de l’interès especulatiu i del negoci.

L’economia social i solidària permet redistribuir la riquesa i crear una ocupació sostenible, igualitària i redistributiva, generar més ocupació a igual inversió econòmica, contribuir al canvi social, invertir en recursos i energies netes, aplicar els convenis col·lectius, i potenciar iniciatives de proximitat i ecològiques. En definitiva, en participar en una societat més justa i propera.

Per a l’aplicació de les clàusules socials no n’hi ha prou amb la voluntat de fer-ho ni amb el compromís d’acomplir-les, és necessari un seguiment que asseguri la seva aplicació. La ciutadania i els moviments socials hem de pressionar perquè aquests acords siguin una realitat i els grups polítics posin els mecanismes suficients per dur-los a terme.

Els acords de plens, com el compromís de treballar amb la banca ètica o l’impediment de la participació en concursos públics de les empreses que operen en paradisos fiscals, poden contribuir a estendre la imatge d’equitat al de la contractació municipal. Però si no incloem les clàusules socials i ambientals en els plecs administratius de la contractació no podrem evitar que finalment empreses transnacionals i mancades d’ètica s’acabin portant-se els contractes públics. Reivindicar unes bones pràctiques, que ja s’apliquen en altres administracions, pot contribuir a normalitzar la situació.

Les empreses de l’economia social acostumen a ser petites i han estat construïdes amb molt esforç de manera cooperativa. No poden assumir riscos elevats o  l’espera de mesos en cobrar. Aquests fets dificulta el seu accés a contractes que demanen un desemborsament inicial molt elevat. Per això, les administracions han de dividir en lots els grans contractes amb la finalitat que les petites i mitjanes empreses pugin participar en els contractes públics.

Els contractes reservats a organitzacions sense afany de lucre i d’interès social, s’han de fer extensius a les empreses amb estructures cooperatives, conforme a la directiva de contractes públicos 2014/24 de la Unió Europea. Tanmateix encara no ha estat incorporada a la legislació estatal tot i vèncer el termini marcat.

Per a la redacció i inclusió de les clàusules socials en els plecs de contractes administratius són necessàries una bona guia i formar als equips tècnics i polítics de l’administració pública. Els grups municipals i la ciutadania han de participar en grups de treball per proposar clàusules socials efectives i viables. Cal tenir present que sense un coneixement previ de l’abast de l’economia social i solidària a l’àrea d’aplicació de cada contracte, és difícil que aquests puguin arribar a les empreses que hi treballen o que no n’hi hagin.